Esquí de muntanya: Albert Pérez Monfort, membre de l'equip Corremonts-sportHG, ens comparteix la seva crònica de la Crono Núria 2014

Enviada per administrador el 24/Feb/2014 - 13:58

Vall de Núria, 22 de febrer de 2014 - Aquest passat dissabte , en un dia de climatologia excel·lent per a la pràctica de l'esquí de muntanya, es va disputar a la Vall de Núria la primera edició de la CronoNúria.

Puntuals a les 11,30 uns 40 esquiadors, entre ells grans figures de l'esquí de muntanya com el Marc Pinsach, estaven presents a la sortida dels que era la primera edició d'aquesta prova, la qual s'emmarca en el calendari de les FGC Mountain Sèries 6.0 Copa de Curses Verticals de la FEEC. Per davant tenien 4,5 quilòmetres, 850 metres de desnivell positius i grans dosis d'esforç, que els havien de portar fins el Coll de Noucreus [1].
Marc Pinsach, qui no va deixar la primera posició des del començament, va necessitar 39 minuts i 54 segons per completar el recorregut amb un avantatge de més de 5 minuts amb el segon classificat. Marc Pinsach comentava que s'havia pres la cursa com un entrenament, però que havia premut a fons l'accelerador i havia tingut molt bones sensacions. En noies victòria d'Anna Comet amb un temps de 59 minuts i 10 segons.

Albert Pérez Monfort, membre de l'equip Corremonts-sportHG, ens fa la seva crònica de la prova.

Aquesta era per a mi la primera cursa d'esquí de muntanya de la temporada. A més, portava molt poques esquiades. Per tant, era difícil preveure com em sentiria. El que era segur és que em cansaria de valent. L'objectiu era el de sempre: intentar fer-ho el millor possible i gaudir al màxim del moment.

Els instants previs de la cursa, tot i saber que no m'hi anava res, notava aquella sensació a la panxa que la provoca el fet de pensar que durant una bona estona destinaràs tot el teu esforç i amb intensitat a una activitat única.

Em situo a la part de darrera del grup i començo la cursa amb la idea de que seré conservador. Al cap de poca estona, però, ja noto que no puc prémer més l'accelerador. A les primeres rampes intento fer alguns avançament i a partir de la meitat del recorregut l'únic objectiu és intentar conservar la posició. Quan em sento més cansat m'avança un esquiador i decideixo internar seguir el seu ritme. Això sembla que em retorna certa energia i sóc capaç de seguir-lo pràcticament fins al final. Entretant m'avança l'Anna Comet, i mira que volia evitar-ho! Al final aconsegueixo arribar al Noucreus en 1 hora i 54 segons, temps que, vistes les circumstàncies, em deixa més que satisfet.

Crèdit de la foto: Irene Fustagueras (Corremonts.cat)
Enllaços
  1. https://mxdomain.corremonts.cat/Wikimounts/main/pointId/1145